Xerrada

“AFRONTEM LES PORS!!”

Tots tenim pors, però la manera en com vivim les nostres pors ens poden limitar i dificultar el nostre dia a dia. En la infància les pors es fan més presents, i molts nens i nenes els hi costa afrontar-les sols: pors a la foscor, a dormir sols, a no saber fer bé les coses, a que els pares els deixin d’estimar... Hi ha vegades que els nens i nenes no saben explicar aquestes pors i les expressen per mitjà de la inquietud, el moviment, el malestar. En aquesta xerrada identificarem els tipus de pors més freqüents que es donen a la infància, la manera en com els nens i nenes les expressen i pensarem en maneres d’ajudar als fills a fer-les front. 

Us esperem el dia 26 de febrer a les 20.00h al Centre Okidi. 

Oferirem pica-pica i cafè. El cost de la xerrada són 5 euros.

Podeu convidar a tothom a qui li pugui interessar, sigui usuari del centre o no!! 

Cal confirmar assistència prèvia a:

- info@okidilogopedia.com 
- whatsapp al mòbil del centre

​

Gràcies i  us esperem!!

Les pors

La por és una resposta emocional davant la percepció d’una amenaça real o imaginària. Es tracta d’un mecanisme de supervivència bàsic en resposta a un estímul que ens pot generar dolor o senyal perill, ens ve donada genèticament i  compartim amb la nostra espècie, però la manera en com ens impacta o com reaccionem davant aquestes pors, tindran a veure amb la nostra personalitat,  la nostra història, la imatge que tinguem de nosaltres mateixos, etc. 

Les pors com d’altres emocions són emocions del dia a dia. Si mirem cap enrere o ens mirem a nosaltres mateixos per dins, és fàcil que observem que la por és una emoció freqüent a la nostra vida quotidiana, però en la mesura en què passa en situacions conegudes, reiterades, és una emoció que anem dominant i que ens serveix fins i tot per a anar més segurs en aquesta vida quotidiana (per mirar abans de creuar en vermell, fer el que se’ns demana per evitar una possible bronca dels pares o jefes, tancar bé les portes de casa per a que no ens robin, etc.).  Habitualment tendim a reprimir, a fer inconscients les nostres pors (por a la mort, a que algú pel carrer ens faci mal....) doncs si sempre estiguéssim pensant en això, viuríem sempre amb un nivell angoixa intolerable. 

Hi ha pors que són bàsiques, genèriques en els éssers humans (por als depredadors, a la soledat, a la mort...) mentre que hi tenim d’altres que són més específiques de la persona i que varien en intensitat (por a un determinat animal, por a ficar-nos en un ascensor, por a anar a un determinat lloc). 

Hi ha d’altres pors que són evolutives, és a dir, que acostumen aparèixer en un moment evolutiu i que després marxen. Per exemple: els terrors nocturns cap als 2-3 anys, pors a la foscor o dormir sol als 7-8 anys.  Hi ha altres pors que són freqüents en els nens, però que en funció de la intensitat en què són viscudes aquestes pors, generen molt malestar als nens i dificulten dur una vida saludable. Per exemple: pors a la foscor (quan els nens són més grans), pors a estar sol, pors al fracàs, pors a separar-se dels pares, etc. És important poder entendre aquestes pors a fi de ajudar als nens i nenes a fer-les front. 

Per explicar aquestes pors amb més detall i ajudar als pares a superar les pors dels seus fills, en el centre Okidi hem preparat una xerrada que oferirà la psicòloga del centre Marta Saiz, el pròxim dia 26 de febrer a les 20h. Ens agradaria que vosaltres també poguéssiu compartir la vostra opinió o els vostres dubtes. No hi falteu, us esperem!!

Quan anar al logopeda??

Sempre que algú arriba a la consulta, ens pregunta si arriben tard o a temps pel tractament i per això avui vull explicar-vos quan s'ha d'anar al logopeda.

En moltes ocasions hi ha derivacions per part del dentista, l'escola, el pediatre o l'otorrino. Però en altres ocasions hi ha dubtes per part dels pares i per això creiem necessari aquest blog per resoldre dubtes. Ja que també els adults necessiten logopedia en algunes ocasions.

La logopedia és la ciència que avalua, diagnostica i tracta els problemes de veu, llenguatge i deglució. La seva finalitat és la prevenció, diagnòstic i tractament dels transtorns de la comunicació humana, ja siguin de la parla o del llenguatge. Tracta problemes orofcials amb terapia miofuncional; i trastorns de la deglució, inclosa la disfagia.

Existeixen molts indicadors i símptomes, entre ells

- Que no es compren quan l'infant parla

- Que amb freqüència es salti lletres quan parli o posi altres sons

- Que respiri amb la boca oberta

- Que tingui dificultats en pronunciar algun so

- Que es quedi disfònic sovint

- Que no discrimi sons de sorolls

- Que no parli o parli molt poc

- Que hi hagi quequeig

- Que hi hagi alteracions físiques: com paràlisi cerebral o espina bífida...

- Que presenti algun retard general del desenvolupament o del llenguatge

- Que tingui dificultats a l'hora de llegir o escriure correctament

- Que hi hagi dificultats en el càlcul

- Quan no pugui seguir consignes sencilles

En els adults les indicadors són semblants però es interessant anar al logopeda quan:

- S'ha patit alguna malaltia com un ictus

- Hi ha presència d'alguna malaltia degenrativa com l'Alzheimer o el Parkinson

- Hi ha disfàgia o deglució atípica

- Quan hi ha problemes a la veu.

Com podeu veure els/ les logopedes tractem moltes coses i no només ajudem els nens que no saben parlar o pronunciar algun so; també ajudem els adolescents i els adults. 

Esperem que us pugui ajudar per futures consultes.

Les rebequeries

Les rebequeries són un fenomen habitual que es dóna a la infància i que sovint esdevé difícil de gestionar pels pares i mares, sobretot si aquesta manera d’actuar perdura en el temps.  

Com a definició, podríem dir que les rebequeries són la manifestació de l’angoixa que els hi genera la negació d’un desig. És una via de comunicació molt freqüent a partir dels 2 anys. En aquestes edats, els infants no tenen encara prou recursos comunicatius per expressar els seus desitjos, ni tampoc tenen prou desenvolupada la capacitat d’espera i de raonament per tal d’entendre que en aquell moment no pot tenir allò que desitja. És important que els pares puguin ensenyar als fills a manegar aquests sentiments de la manera més saludable.  

A mesura que el nen o nena va creixent, ha d’anar aprenent a tolerar el sentiment de frustració, a entendre que un no pot tenir sempre allò que vol i que ha de confiar en què els pares saben què és el millor per ells en aquell moment. Així, no es tracta de dir un “No perquè ho dic jo”, sinó que si hem de dir que NO, ho fem donant una explicació (en la mesura en què el nen ho pugui entendre) de per què prenem aquella decisió i reafirmar-nos en la nostra postura. 

Els nens necessiten que els pares els calmin i els hi posin límits, perquè degut a la pròpia immaduresa (evolutiva o emocional) per ells mateixos no poden. Així, davant d’una situació d’aquest tipus, li podem dir que entenem que s’enfadi perquè ell voldria una altra cosa, però que cridant o plorant no és la manera més adequada per expressar-ho, i que tu estaràs amb ell per quan se li passi l’enfado. És important no canviar d’opinió per aconseguir que el nen deixi de plorar, doncs llavors el missatge que li estarem transmetent serà el de què la rebequeria té una utilitat. 

Sabem que no és tasca fàcil, però si actuem d’aquesta manera, estarem establint les bases per a que els nostres fills puguin tolerar les frustracions que inevitablement aniran apareixent al llarg del seu creixement (no entendre, no saber, no poder, no tenir, etc.) sense que això els afecti a la seva pròpia autoestima i seguretat. I com ja sabeu, al centre Okidi tenim les portes obertes per parlar d’aquests i/o d’altres temes, sense cap compromís!!

NADAL!!!

Ja estem quasi en festes. Esperem que passeu uns dies genials i que gaudiu de la família i descanseu.

Aquest any no hem pogut celebrar la festa del nadal i el cagatió, ja que hi ha molts nens i moltes famílies que ja han marxat i altres no podien; així que hem decidit que la posposem. En comptes de ser la festa del tió, farem una festa durant el curs, ja us farem arribar tota la informació.

Us aconsellem que aquests dies realitzeu exercicis i treballeu amb els vostres nens i nenes; en espais on podeu jugar i treballar el que us recomanarem.

En aquests dies sabem que és més complicat però no ho deixeu perquè normalment els petitons i les petitones fan canvis en els temps de descans.

Per una altra banda, volem informar-vos que el centre romandrà tancat des del 25 de Desembre fins el 7 de Gener. Gaudiu molt!!!

Bon Nadal i Feliç Any per tots i totes!!

Psicología

Alguns ja ho sabeu, però ens agradaria informar-vos que el centre compta amb servei de psicologia. I aquest blog serà compartit.

El centre ofereix un servei d’atenció a infants, joves i famílies que es trobin en un moment de malestar vital, i que vulguin compartir els seus neguits amb un professional que treballa per aconseguir un millor benestar personal i familiar.

La infància i la adolescència són etapes molt importants del desenvolupament, doncs determinen la manera de ser de la persona adulta. Alhora, són moments en què es produeixen molts canvis, i on sovint es generen conflictes i inquietuds que produeixen patiment. En el nostre centre ajudem a aquests infants a entendre el seu malestar i a potenciar els recursos propis per a que puguin fer front a les seves dificultats. A la vegada, acompanyem a les famílies en el gran repte de la criança i ajudem a fer créixer els fills de la manera més saludable. 

Tipus de dificultats que treballem al centre Okidi:

- Dificultats en el dormir. 

- Dificultats en el menjar.

- Dificultats en l’adquisició d’hàbits, assoliment de límits, desobediència.

- Dificultats en l’adquisició dels aprenentatges: fracàs escolar, manca d’organització i de planificació, dificultats en la integració de nous coneixements, dificultats en la lectoescriptura, dislèxia.

- Dificultats en l’atenció, hiperactivitat, manca de concentració, de motivació.

- Dificultats en la relació amb els iguals i/o els adults, gelosia, introversió, dificultats de separació.

- Dificultats per desenvolupar un joc.

- Pors, ansietats, manies.

- Tristesa, tancament. 

Tipus de tractament:

En el centre oferim exploracions diagnòstiques i tractaments psicoterapèutics individuals amb els infants i adolescents, atenent les característiques pròpies de cada cas. A la vegada, realitzem visites de seguiment amb les famílies (ateses de manera individual o conjuntament amb el nen) i treballem en coordinació amb les escoles (amb autorització prèvia de la família), ja que el treball en xarxa ens permet ajudar al nen d’una manera més global i complerta.

La gelosia

L’arribada d’un nou membre a la família acostuma a ser un fet il·lusionant alhora que angoixant tant per pares com a fills. Els pares temen la reacció dels fills envers l’arribada d’un germanet  “l’acceptarà? L’estimarà? Es portarà bé amb ell?“. Per una altra banda, els fills que originàriament imaginaven l’arribada del germà com un nou company de jocs ara se n’adonen que més aviat es tracta d’un desconegut que ha “segrestat la seva mare en cos i ànima”. Per tant, inevitable i saludablement apareixen els gelos. El fill es converteix en el “príncipe destronado” i els pares han d’ajudar als fills a entendre la nova situació de la manera més saludable possible.

És important que ja durant l’embaràs, els pares puguin parlar del nadó que naixerà, de manera que els fills puguin anar pensant i imaginant com serà l’arribada d’aquest germà. Si els pares ajuden a pensar plegats, ajudaran a modular la seva fantasia i ajustar-la amb la realitat. 

Un cop neixi el nadó, serà inevitable que el nou vingut rebi moltes atencions i mimos per part dels pares i altres familiars. Així seria bo que en la mesura de lo possible, el fill pogués participar també dels cuidados del nadó (compartir el moment de duxar-lo, de donar-lo de menjar...) i integrar-lo en la vida familiar.

També és important que els pares tinguin present que és molt possible que el seu fill demani els mateixos cuidados que observa que fan al seu germanet o que actuï de manera infantil. No hem de reforçar aquestes conductes infantils (quanens demana que li donem papilla) ni tampoc reganyar-les severament (quan veiem que es fa pipí a sobre). També és important no fer comparatives entre germans (el teu germà sí que és bo...). Es tracta d’un moment molt delicat per la autoestima del nen doncs en el seu inconscient poden aparèixer fantasies deltipus “tenen un altre fill perquè a mi ja no m’estimen”, “ si em porto malament es quedaran amb ell”, “ell és tan bo i jo sóc tan dolent”, etc.

Els gelos són habituals en totes les edats, però si observem que aquests es donen amb més intensitat de lo normal o es perllonguen massa en el temps,  podeu acudir al nostre centre per a pensar plegats què pot estar passant i com ajudar a superar aquests gelos que són tan angoixosos.