Moltes vegades ens arriben al despatx pares i mares preocupats perquè els
seus fills tenen dificultats per posar-se ells sols a fer els deures. Darrera
d’aquesta problemàtica hi podem trobar diverses causes, però en aquest post parlarem
de 3 molt freqüents i com treballar-les:
- nens que necessiten la
presència de l’adult per fer els deures.
Si la dificultat del nen recau en la matèria, els pares poden ajudar a
estudiar al fill sempre intentant que aquella situació no esdevingui massa
conflictiva en la relació pares-fill. És important que els pares ajudin però
que els deures els pugui fer el nen, perquè sinó estaran traient
responsabilitats al fill que li són pròpies i a la vegada que estaran
interferint en el seu procés d’aprenentatge. Lo recomanable seria poder-li
explicar i motivar al fill a que ho continuï fent ell sol i que els pares marxessin,
i si més endavant no entenen alguna cosa puguin tornar a cridar als pares de
nou. Més val marxar i tornar 50 vegades que quedar-se assegut al seu costat
durant tota la estona, ja que si els pares marxen, el fill va aprenent la
experiència de fer els deures “sol” mentre que si tenen als pares sempre al
costat, poden desenvolupar una dependència de la seva presència per fer els
deures.
- nens que tenen moltes
dificultats per organitzar-se.
És important poder crear un horari conjunt, pares i fills, en què es
busquin unes hores d’estudi pactades entre tots i que siguin el màxim de
realistes i assumibles possibles. Tant si els fills tenen pocs o molts deures,
és bo poder marcar un temps d’estudi (1 hora, 2 hores, depenent de la
necessitat) en què el nen tingui destinat a fer els deures, i on només pugui
realitzar-los en aquell temps marcat. Als nens els ajuda a organitzar-se saber
que només tenen un temps determinat a fer una activitat que disposar de tota la
tarda i haver-se organitzar dins d’un interval temporal més ampli. També van
prenent consciència de quant de temps necessiten per estudiar.
- nens que es despisten amb
qualsevol cosa.
La capacitat de concentració va lligada a molts factors: la motivació per
la tasca, el cansament mental i físic, el grau d’inquietud o neguit del nen,
etc. Per tant, per orientar bé a la família, s’hauria de mirar cas per cas el per
què el nen es despista tan fàcilment. Tot i així, com a pautes generals podríem
dir que és important que el nen tingui el seu propi espai d’estudi, que sigui
un lloc tranquil, poc estimulador extern, i en el què temporalment quedin exclosos
objectes d’interès del nen.
