miércoles, 23 de diciembre de 2015

Nadal



Com cada any, quan arriben aquestes dates, tothom fa balanç de l'any que està a punt d'acabar; i nosaltres no som menys, així que òbviament fem un balanç del 2015 i veiem que és un any positiu.

En aquest primer any a la consulta nova he de donar les gràcies a diferents persones que han format i formen part de l'equip d'Okidi: la Elisabet, que per motius de feina ja no està amb nosaltres al centre però que ens va ajudar molt.
La Marta que està com a psicòloga amb nosaltres.
El Dani que molts coneixeu.
La Lucia que és una nova incorporació.  
I La Paula que està de baixa maternal i fa Arteràpia.

També volia donar-vos a les gràcies a tots els que heu confiat i encara confieu en nosaltres. Treballem per vosaltres, les nostres sessions sempre estan centrades en les vostres necessitats, i en les dels infants. Esperem que passeu un molt Bon Nadal envoltats de les persones importants i que gaudiu molt.

Per part meva només queda dir-vos que ens veiem el 28 de Desembre per continuar treballant.


Us desitja BON NADAL !!!




domingo, 25 de octubre de 2015

Dificultats a l'hora de fer els deures

Moltes vegades ens arriben al despatx pares i mares preocupats perquè els seus fills tenen dificultats per posar-se ells sols a fer els deures. Darrera d’aquesta problemàtica hi podem trobar diverses causes, però en aquest post parlarem de 3 molt freqüents i com treballar-les:

- nens que necessiten la presència de l’adult per fer els deures.

Si la dificultat del nen recau en la matèria, els pares poden ajudar a estudiar al fill sempre intentant que aquella situació no esdevingui massa conflictiva en la relació pares-fill. És important que els pares ajudin però que els deures els pugui fer el nen, perquè sinó estaran traient responsabilitats al fill que li són pròpies i a la vegada que estaran interferint en el seu procés d’aprenentatge. Lo recomanable seria poder-li explicar i motivar al fill a que ho continuï fent ell sol i que els pares marxessin, i si més endavant no entenen alguna cosa puguin tornar a cridar als pares de nou. Més val marxar i tornar 50 vegades que quedar-se assegut al seu costat durant tota la estona, ja que si els pares marxen, el fill va aprenent la experiència de fer els deures “sol” mentre que si tenen als pares sempre al costat, poden desenvolupar una dependència de la seva presència per fer els deures.

- nens que tenen moltes dificultats per organitzar-se.

És important poder crear un horari conjunt, pares i fills, en què es busquin unes hores d’estudi pactades entre tots i que siguin el màxim de realistes i assumibles possibles. Tant si els fills tenen pocs o molts deures, és bo poder marcar un temps d’estudi (1 hora, 2 hores, depenent de la necessitat) en què el nen tingui destinat a fer els deures, i on només pugui realitzar-los en aquell temps marcat. Als nens els ajuda a organitzar-se saber que només tenen un temps determinat a fer una activitat que disposar de tota la tarda i haver-se organitzar dins d’un interval temporal més ampli. També van prenent consciència de quant de temps necessiten per estudiar.

- nens que es despisten amb qualsevol cosa.


La capacitat de concentració va lligada a molts factors: la motivació per la tasca, el cansament mental i físic, el grau d’inquietud o neguit del nen, etc. Per tant, per orientar bé a la família, s’hauria de mirar cas per cas el per què el nen es despista tan fàcilment. Tot i així, com a pautes generals podríem dir que és important que el nen tingui el seu propi espai d’estudi, que sigui un lloc tranquil, poc estimulador extern, i en el què temporalment quedin exclosos objectes d’interès del nen.

lunes, 28 de septiembre de 2015

¿Qué ocurre cuando se da el paso a consultar con la psicóloga?

Dar el paso a consultar a un psicólogo siempre es una decisión difícil. Es un momento en el que se plantean muchas dudas: ¿será normal cómo está actuando mi hijo/hija? ¿Debería preocuparme? ¿Pensarán de mí que soy mala madre o mal padre? ¿Y si me dicen que se trata de algo grave? Éstas y otras muchas cuestiones pueden aparecer en nuestra mente y pueden frenarnos en el momento de dar el paso a consultar. Como psicóloga me parece que se trata de unas dudas totalmente razonables, pues se mezclan distintos sentimientos (preocupación, miedo, culpa, ansiedad) que nos dificultan actuar. Por ello, quisiéramos aclarar en este post, cómo desde el centro Okidi llevamos a cabo el proceso desde que se tiene la idea de venir a consultar hasta que nos ponemos a trabajar.

Cuando una familia, unos padres, un adulto, acuden a nuestro se realiza una primera visita con la psicóloga, en la que la persona expone el motivo que le ha llevado a consultar. Si se trata de una consulta en referencia a los hijos, esta primera visita puede realizarse en presencia o no de ellos, dependiendo de cómo prefieran los padres. Hay veces en que éstos se sienten más cómodos hablando de según qué temas sin sus hijos, y otras veces en que a niños muy asustadizos o introvertidos les va bien hacer esta primera visita compartida con los padres, para que puedan conocer a la psicóloga de una manera más tranquila y confiada. Otra opción es que a la primera visita acudan sólo los padres, y luego se haga una segunda en presencia del hijo, etc. Lo importante es que tanto la familia como el niño puedan sentirse lo más cómodos posible para que puedan compartir sus inquietudes y nosotros podamos empezar a orientarles de la mejor manera.

En función del caso, habrá ocasiones en que en dicha primera sesión se orientará a la familia y no habrá necesidad de volver a venir, y en otras ocasiones en que se decidirá realizar unas visitas posteriores con el niño a solas para que la psicóloga pueda conocerle mejor y pueda dar a los padres una valoración de la situación más ajustada. El número de estas visitas suele ser entre 3 y 4, dependiendo si también se incluye la pasación de un test de inteligencia (que suelen ser más largos). Posteriormente se vuelve a citar a la familia, esta vez en ausencia del niño/niña, para comentar con mayor profundidad la situación emocional del niño y si creemos conveniente o no realizar un trabajo continuado con él para ayudarle a resolver dichas dificultades. En todos los casos, esta decisión siempre dependerá de la familia.


Esperamos que os hayamos podido orientar sobre cuáles son los primeros pasos para consultar con la psicóloga y no dudéis en acercaros a preguntar siempre que queráis.

martes, 22 de septiembre de 2015

Vuelta a la rutina

Después de un verano largo para algunos y más cortito para otros, volvemos todos a la rutina; incluidos nosotros que también.

Así que volvemos al trabajo con ganas y con novedades que esperamos que salgan bien. Vamos a poner en marcha algunas cosas que el año pasado ya empezamos a realizar y esperamos que este año sea mejor.

Además de la logopedia y la psicología, el centro cuenta con una nueva disciplina de arteterapia.

En breve colgaremos más posts con más contenido útil y ameno para todos.

Esperamos que la vuelta no sea muy dura y os vemos en breve con más información.

martes, 26 de mayo de 2015

Els límits

Vivim en una societat regida per uns límits que afavoreixen la nostra convivència. En canvi, cada vegada ens trobem amb més dificultats per a poder establir uns límits clars i saludables dins de les nostres llars i del nucli familiar. Moltes vegades ens trobem que els pares se senten injustos o autoritaris quan han de dir “no” als seus fills, quan en realitat estan afavorint el seu benestar psicoemocional fent-ho.

Tots necessitem saber quins són els nostres límits, això ens permet protegir-nos, orientar-nos, ens dóna seguretat i confiança en l’entorn. Establir uns límits clars i saludables als fills els ajuda a anar tolerant les frustracions del dia a dia, a conèixer les pròpies capacitats, a demanar ajuda si cal, a respectar als altres i a protegir-se a si mateix de possibles mals propis o aliens. Un nen que no troba els límits els busca perquè necessita comprovar que al costat hi té un adult que li protegirà per a que no es faci mal, que el frustrarà però que també el consolarà quan això passi. Pensem que els nens van aprenent i acceptant els límits a mesura que es van topant amb ells.

Hi ha molts estils diferents de criança, m’arriscaria a dir que hi ha tants com a número de mares i pares i que, com a tot a la vida, els extrems no acostumen a ser lo més saludable. Creiem que un excés de permissivitat dels pares pot ser viscut pels fills com un abandó emocional “fes el que vulguis”, “a mi no m’importa el que et pugui passar”; mentre que una intolerància o una rigidesa extrema pot ser viscuda com una falta de comprensió i empatia dels pares envers els seus fills “diguis el que diguis jo no em moc de la meva postura”.  Hi haurà moments en què serà bo una negociació amb el fill, i en d’altres en què la decisió la tindran els pares i se li podrà transmetre al fill que ho fan a fi de protegir-lo perquè l’estimen, però que ara per ara ha de respectar-ho. Si els pares es mouen en línies de criança diferents o fan un repartiment de papers antagònic “poli bueno / poli malo”, poden generar molta confusió als fills.


Pensem que no és un tema fàcil de gestionar i que en molts moments es converteix en focus de conflicte, per això us proposem que vingueu a consultar-nos si teniu qualsevol qüestió o si dubteu de com fer-ho. Com sempre, el Centre Okidi ens trobem a la vostra disposició per ajudar-vos amb aquests i d’altres temes que puguin ser motiu de dubte o malestar personal o familiar.