Xerrada

“AFRONTEM LES PORS!!”

Tots tenim pors, però la manera en com vivim les nostres pors ens poden limitar i dificultar el nostre dia a dia. En la infància les pors es fan més presents, i molts nens i nenes els hi costa afrontar-les sols: pors a la foscor, a dormir sols, a no saber fer bé les coses, a que els pares els deixin d’estimar... Hi ha vegades que els nens i nenes no saben explicar aquestes pors i les expressen per mitjà de la inquietud, el moviment, el malestar. En aquesta xerrada identificarem els tipus de pors més freqüents que es donen a la infància, la manera en com els nens i nenes les expressen i pensarem en maneres d’ajudar als fills a fer-les front. 

Us esperem el dia 26 de febrer a les 20.00h al Centre Okidi. 

Oferirem pica-pica i cafè. El cost de la xerrada són 5 euros.

Podeu convidar a tothom a qui li pugui interessar, sigui usuari del centre o no!! 

Cal confirmar assistència prèvia a:

- info@okidilogopedia.com 
- whatsapp al mòbil del centre

​

Gràcies i  us esperem!!

Les pors

La por és una resposta emocional davant la percepció d’una amenaça real o imaginària. Es tracta d’un mecanisme de supervivència bàsic en resposta a un estímul que ens pot generar dolor o senyal perill, ens ve donada genèticament i  compartim amb la nostra espècie, però la manera en com ens impacta o com reaccionem davant aquestes pors, tindran a veure amb la nostra personalitat,  la nostra història, la imatge que tinguem de nosaltres mateixos, etc. 

Les pors com d’altres emocions són emocions del dia a dia. Si mirem cap enrere o ens mirem a nosaltres mateixos per dins, és fàcil que observem que la por és una emoció freqüent a la nostra vida quotidiana, però en la mesura en què passa en situacions conegudes, reiterades, és una emoció que anem dominant i que ens serveix fins i tot per a anar més segurs en aquesta vida quotidiana (per mirar abans de creuar en vermell, fer el que se’ns demana per evitar una possible bronca dels pares o jefes, tancar bé les portes de casa per a que no ens robin, etc.).  Habitualment tendim a reprimir, a fer inconscients les nostres pors (por a la mort, a que algú pel carrer ens faci mal....) doncs si sempre estiguéssim pensant en això, viuríem sempre amb un nivell angoixa intolerable. 

Hi ha pors que són bàsiques, genèriques en els éssers humans (por als depredadors, a la soledat, a la mort...) mentre que hi tenim d’altres que són més específiques de la persona i que varien en intensitat (por a un determinat animal, por a ficar-nos en un ascensor, por a anar a un determinat lloc). 

Hi ha d’altres pors que són evolutives, és a dir, que acostumen aparèixer en un moment evolutiu i que després marxen. Per exemple: els terrors nocturns cap als 2-3 anys, pors a la foscor o dormir sol als 7-8 anys.  Hi ha altres pors que són freqüents en els nens, però que en funció de la intensitat en què són viscudes aquestes pors, generen molt malestar als nens i dificulten dur una vida saludable. Per exemple: pors a la foscor (quan els nens són més grans), pors a estar sol, pors al fracàs, pors a separar-se dels pares, etc. És important poder entendre aquestes pors a fi de ajudar als nens i nenes a fer-les front. 

Per explicar aquestes pors amb més detall i ajudar als pares a superar les pors dels seus fills, en el centre Okidi hem preparat una xerrada que oferirà la psicòloga del centre Marta Saiz, el pròxim dia 26 de febrer a les 20h. Ens agradaria que vosaltres també poguéssiu compartir la vostra opinió o els vostres dubtes. No hi falteu, us esperem!!

Quan anar al logopeda??

Sempre que algú arriba a la consulta, ens pregunta si arriben tard o a temps pel tractament i per això avui vull explicar-vos quan s'ha d'anar al logopeda.

En moltes ocasions hi ha derivacions per part del dentista, l'escola, el pediatre o l'otorrino. Però en altres ocasions hi ha dubtes per part dels pares i per això creiem necessari aquest blog per resoldre dubtes. Ja que també els adults necessiten logopedia en algunes ocasions.

La logopedia és la ciència que avalua, diagnostica i tracta els problemes de veu, llenguatge i deglució. La seva finalitat és la prevenció, diagnòstic i tractament dels transtorns de la comunicació humana, ja siguin de la parla o del llenguatge. Tracta problemes orofcials amb terapia miofuncional; i trastorns de la deglució, inclosa la disfagia.

Existeixen molts indicadors i símptomes, entre ells

- Que no es compren quan l'infant parla

- Que amb freqüència es salti lletres quan parli o posi altres sons

- Que respiri amb la boca oberta

- Que tingui dificultats en pronunciar algun so

- Que es quedi disfònic sovint

- Que no discrimi sons de sorolls

- Que no parli o parli molt poc

- Que hi hagi quequeig

- Que hi hagi alteracions físiques: com paràlisi cerebral o espina bífida...

- Que presenti algun retard general del desenvolupament o del llenguatge

- Que tingui dificultats a l'hora de llegir o escriure correctament

- Que hi hagi dificultats en el càlcul

- Quan no pugui seguir consignes sencilles

En els adults les indicadors són semblants però es interessant anar al logopeda quan:

- S'ha patit alguna malaltia com un ictus

- Hi ha presència d'alguna malaltia degenrativa com l'Alzheimer o el Parkinson

- Hi ha disfàgia o deglució atípica

- Quan hi ha problemes a la veu.

Com podeu veure els/ les logopedes tractem moltes coses i no només ajudem els nens que no saben parlar o pronunciar algun so; també ajudem els adolescents i els adults. 

Esperem que us pugui ajudar per futures consultes.