Durant
les vacances d'estiu, tot es veu molt diferent. Si hem tingut la sort que a la
feina ens donin vacances i que aquestes coincideixin amb les de la nostra
parella, segurament hem gaudit d'uns dies amb família. Donem més llibertat a la
nostra criatureta, estem més amb ella i més per ella, els horaris són més laxes
i no tenim la pressió que s'escapi l'autobús.
Totes
aquestes condicions fa que, normalment, els infants millorin. Els que són molt
insegurs, es tornen una mica més segurs, gràcies a la confiança dipositada en
ells, els que s'enfaden molt sovint, estan més alegres gràcies a poder jugar més
estona. Els que sempre estan enganxats als pares, com que el poble és molt
diferent que la ciutat, fa que sempre estiguin jugant amb altres. Total, que
l'estiu, per petits i grans, és un plaer!
Però hem
de tornar al cole, i a treballar. Quina mandra!
És
molt freqüent i normal, que els dies abans de començar el col·legi veiem el
nostre fill més agitat del normal. És important que estiguem amb ell i
l'ajudem a calmar totes les angoixes que el nou curs desperta: Nou curs, nova
classe, nou professorat... És important realitzar les tasques de preparació de
manera conjunta per tal que es vagi fent la idea que el nou curs està ben
a prop de començar. Preparar el material, anar a comprar la bata plegats o
repassar que tots els deures d'estiu estiguin fets són, per exemple, accions
que ajuden als infants a preparar-se cara el nou curs.
En
general sempre, però durant els primers dies de classe és d'especial
importància que estiguem atents a com torna el nostre fill del cole. Que
l'escoltem i que li preguntem com li ha anat, com està amb els companys...
Però podem fer més. El principi de curs ens proporciona l'oportunitat de
potenciar les capacitats d'imaginació i de fantasieig: Què creus que
treballareu aquest curs? Amb qui creus que et portaràs millor? Quina és
l'assignatura que més et costarà?... Totes aquestes preguntes potencien la
capacitat de planificar, prevenir i ajudar al canvi.
Però,
perquè costa tant tornar al cole?
En
general, no ens agrada fer-nos gran. Mai hem estat millor que al ventre de la
nostra mare, on s'estava calentet, hi havia menjar i no havíem de procurar-nos
per res. Quan naixem, tot és tan gran que ens passem la major part del
temps dormint. Però... a poc a poc deixem d'anar a cotxet i comencem a caminar.
- Sí home!, anàvem molt bé al cotxet perquè podia dormir quan
estava cansat- comencem a tenir més responsabilitats i més deures. I... el cos
canvia. Ja no som aquell nen que tothom li feia carantoines, sinó que ara
parles sense parar de fer galls i ja s'acosten els primers granets. I tot això costa
de pair.
És
important tenir al cap que hem d'ajudar els nostres fills a créixer, perquè no és
fàcil. Hem de confiar amb ells, donar-los llibertats i responsabilitats
(adaptades a l'edat) al mateix temps que generem un espai on l'infant sàpiga
que sempre podrà tornar quan les coses es posin lletges.
Aquest és
el repte de la tornada a l'escola: Que la constatació de què un
es fa gran no sigui viscuda com un fet angoixant, sinó com una oportunitat
d'aprenentatge i de desenvolupament.
