La nostra història de Sant Jordi

Les imatges ens van sortir així i nosaltres vam fer una història de Sant Jordi diferent.

“Hi havia una vegada tres llibres màgics; i una nena va agafar un de color lila però el va tacar amb quètxup i el va espatllar. Però com era màgic va sortir un cavaller Sant Jordi, i amb la seva espasa va sortir de casa però va haver de tornar al seu castell perquè es deixa una cosa, el seu cavall, que anava corrents al bosc, perquè havia trobat una princesa pel cavaller. I de sobte la princesa va veure un foc a unes cases del poble i dins hi havia una rosa que no es cremava. I la gent del poble cridava; mireu no és crema la     rosa. Però en un moment va arribar el drac que es va menjar a tothom i va tornar cap a la seva cova; però abans havia arribat el rei que en veure arribar el drac, el va matar per salvar a tota la gent del poble.”

Vam fer unes altres històries algunes amb finals molt divertits com que Sant Jordi es quedava amb el drac i no volia estar amb la princesa o que la princesa es quedava amb el drac perquè estava farta d’acabar a totes les històries amb Sant Jordi.

Día de Sant Jordi

Uno de los días que más me gustan en mi ciudad, Barcelona.

La calle se llena de vida, porque todo está repleto de gente. Librerías abiertas con un montón de libros y miles de paradas llenan la ciudad de rosas. Hoy Barcelona es una ciudad llena de libros y rosas. Paseas y observas a la gente con rosas en las manos de colores diversos y con paquetes de regalos que son libros.

Nosotros aprovechamos siempre este día en la consulta, para hacer actividades y cosas diferentes relacionadas con la leyenda de Sant Jordi, ¿todos la conocéis, verdad?

Es la leyenda que cuenta que un pueblo era atemorizado por un dragón; un día se acabaron las ovejas para darle de comer al dragón y se hizo un sorteo entre todos los habitantes del pueblo para ver quién sería el alimento del dragón; con tan mal suerte para el rey, que la elegida fue su hija, la princesa. Así que el dragón la cogió y se la llevó a su cueva.

Pero en estas, que un caballero valiente apareció en el pueblo y dijo que el la salvaría. Así que armado con su espada fue en busca de la princesa. Cuando llegó a la cueva, luchó con el dragón, hasta que lo hirió de muerte, salvando a la princesa. Entonces ahí mismo de la sangre del dragón, salió un rosal lleno de rosas, y el caballero llamado Sant Jordi, cogió una rosa que dio a la princesa y la llevo de nuevo a su reino.

Hay diferentes versiones de la leyenda pero ésta sería la que yo conozco, seguro que hoy mis pacientes me cuentan alguna más y diferente, ya que hemos preparado un material muy divertido para montar nuestra propia versión de la leyenda.

Contaremos nuestra propia aventura con los diferentes personajes de la historia. Al principio del post tenéis una muestra de las imágenes que usaremos.

Hemos realizado el material con diferentes imágenes de Creative Clips de Krista Wallden.

Deixa'm fer-me gran

https://es.dreamstime.com/foto-de-archivo-medida-de-la-altura-de-la-ni%C3%B1a-en-la-pared-image66911736

Sí… les nostres precioses i increïbles criaturetes es fan grans. Això és inevitable. I hi ha una part on sap greu. Aquell nadó que l’agafaves en braços i s’adormia amb la teva mirada i la teva escalfor, ara és un adolescent que amb prou feines saps a quina hora se’n va a dormir i, si el volguessis portar a coll i bé, després necessitaries una faixa durant un parell de setmanes.

És així. El temps passa per a tothom. Per això és important tenir clar perquè eduquem els nostres infants, què és el que volem d’ells.

Educar vol dir ensenyar, mostrar i demostrar què és ser una bona persona, feliç, responsable i coherent. Educar és fer d’un ésser humà, un ciutadà del món. I és molt important tenir clar que infants i joves no només són el futur, sinó que també són el present.

Per tant educar és una aposta de present i de futur, on la criatureta que ara tenim entre mans acabarà sent una persona gran, responsable i amb autonomia. I això és del que vull parlar... donem la suficient autonomia als nostres infants i adolescents?

Sí hi ha una cosa que s’ha de reconèixer és que patim. Patir és senyal d’un vincle que s’estableix entre mares, pares i fills. Però alerta! No només hem de mostrar el nostre amor a través de la preocupació. També els hi hem de poder mostrar el nostre amor a través d’estimular-los l’autoestima, reconeixent allò que fan bé i reforçant la seva identitat que cada vegada serà més única i més diferent de la dels progenitors.

I això fa por. Veure que cada cop saps menys coses de la seva vida, veure que cada cop tens menys control sobre què fa i el que no fa, veure que no fa tot allò que a tu t’agradaria... fa patir. Però és molt important que no li traspassem tota el nostre patiment al nostre fill/a. Perquè no volem que sigui una persona poruga i atemorida, sinó una persona que es pugui afrontar als reptes de la vida i pugui encaixar els fracassos.

És evident que no volem que prenguin mal, que caiguin o que fracassin. Però caure en la gran temptació d’estar sempre molt a sobre i molt, corres el gran risc que esdevinguin persones dependents i amb dificultats perquè s’enfrontin a les adversitats.

Hem de deixar que els nostres fills i filles explorin el món, s’equivoquin i es facin mal. I estar allà quan vinguin plorant a casa perquè els hi ha passat alguna cosa no gaire bona, però no tan greu com per no refer-se’n.

Per tant, perquè els infants creixin i madurin, de mica en mica, els pares ens hem d’anar retirant, i dóna’ls-hi espai perquè es desenvolupin com a persones íntegres.