Després d'un dia exhaust, on a la feina no ha anat gaire bé
les coses, arribes a casa cansat, amb ganes, amb ganes de deixar la feina a un
costat, estirar-te al sofà i
només aixecar-te per picar quatre coses que et queden a la nevera sinó demanar
unes pizzes. Demanes que facin alguna pel·lícula dolenta a la tele que no et
consumeixi gaires neurones i puguis no fer res més que descansar.
Però no. Arribes
a casa i t'estan esperant unes criaturetes fantàstiques que et miren amb uns
ulls entusiasmats i l'únic que volen és que les acullis a coll i bé, que
els hi facis pessigolles i ensenyar-te el dibuix que han fet avui a classe. Que
costa entendre que és, però ells
estan orgullosos.
I a vegades és complicat gestionar-ho
tot. És complicat trobar l'equilibri entre
descansar i atendre a les magnífiques personetes que t'estan esperant a casa. Entre
obrir una cervesa i desconnectar o escoltar atentament les peticions d'afecte
que contínuament
estan demanant.
A
més... no sempre és
tan fàcil com ho plantejo. A vegades arribes
a casa i els germans s'estan barallant entre ells, per la ximpleria més gran que et puguis imaginar, però per ells no és tan inofensiu perquè en el fons
s'estan barallant per temes tan transcendentals com la justícia
o la seva identitat. El sentit del bé i
del mal és un debat acalorat que normalment acaba amb el
germà petit
fent el corcó i el germà gran fent-li una bufa.
I... Arriba l'hora de sopar. L'hora de sopar és
un moment idoni per servir als infants el plat que més els hi agrada. Podem optar per l'opció
que segur que no portarà discussió, algun plat amb quètxup i arròs (no falla) o optar per
equipar-nos amb els guants i el casc i anar al camp de batalla on lluitarem del
costat de la verdura.
Deixant
de fer ironia, el sopar és un moment on, després de la diàspora familiar diürna,
finalment, la família torna a estar al
complet. És una
trobada de reunió familiar, on no només
es paeix el menjar, sinó també tot el que ha passat durant el dia, les
trifurques amb el nen del pupitre del costat que no para de molestar o el cap
de planta que s'ha passat posant tanta feina.
És important que a l'hora de sopar totes les persones
implicades estiguin per sopar. Ni mòbils, ni televisions ni res que ens distregui.
L'hora de sopar ha de tenir un ambient distès, on tothom
estigui a gust, tranquil, i senti que té l'espai per dir la seva. Que els pares s'interessin genuïnament per com els hi
ha anat l'escola, no només l'examen, sinó que ha
passat al pati, a què juguen,
si tenen amics, sense ser invasius, amb tranquil·litat i respecte farà que les criatures es sentin
acompanyades en la dura tasca de fer-se gran.
Per altra banda, que els pares expliquin coses de la seva
vida, ajuda al fet que els fills vegin que els pares també
tenen problemes i que un se'n pot en sortir.
L'hora de sopar és una molt bona oportunitat per nodrir-se, tant físicament com emocionalment i familiar. És una dosi de vitamines
i proteïnes també per a les relacions familiars.
Per això hem de ser una mica flexibles:
asseu-te bé, no mengis amb les mans, no parlis amb la boca plena, no facis això, no facis allò, així
no home!, precisament es crearà un
ambient el contrari del que busquem. Sí, és important que els infants aprenguin com comportar-se a
taula, però també és important que els ensenyem a ser feliços
i a gaudir del menjar i de la nostra companyia.
