Sovint, quan pares
i mares esperen el segon fill, tenen
molts interrogants sobre com abordar l’arribada del nadó amb el germà o la
germana que l’espera. Si fins llavors la
criatura rebia tota l’atenció dels pares per ella, ara s’haurà de fer lloc a
una altra personeta.
És habitual tenir
una concepció negativa sobre la gelosia, i en conseqüència es viu amb por,
enuig, o com una vivència que s’ha d’evitar. Si bé és cert que evitar-la no
podem, el que si que podem fer és intentar observar, escoltar i així comprendre,
quines necessitats poden haver-hi darrere d’aquest sentiment. D’altra banda, és
important poder estimular un bon vincle entre germans, procurant que cada un
d’ells se senti important per ser qui és.
La gelosia és un
sentiment vinculat, normalment, a vivència de pèrdua emocional quan una figura
important dedica – o així es viu- més temps o atenció a una altra persona. En el cas dels infants, podem pensar maneres
d’acompanyar-ho.
Ja des de l’embaràs
del germanet/a, podem fer-lo sentir partícip del procés, d’una manera o altra
en funció de l’edat– pensar noms conjuntament, parlar-li, pensar junts com serà
això de tenir un germanet nou, anar plegats a comprar-li coses i que pugui
ajudar a escollir... etc-
D’altra banda, cal
també poder anar contenint emocionalment la seva vivència, significant la experiència interna de l’infant
amb paraules que parlin del que li passa, del que pot estar sentint, sense
jutjar-ho. També poder dedicar espais exclusius per a cada fill és important,
tal com evitar comparacions sobre aptituds o dificultats, poder reconèixer la
individualitat de cadascun, i també reforçar positivament els moments de
trobada entre germans.
La manera de
manifestar-ho, moltes vegades pot ser molt subtil, ja que pel moment de
desenvolupament en el que troben encara no són capaços de connectar amb el que
senten i expressar-ho.
Així doncs, poden mostrar-se
irritables, que hi hagi molta negativa a fer el que se’ls demana, poden mostrar
agressivitat o indiferència cap al germà o gemana, mostrar rebuig als apropaments afectuosos, negar la
presència del germà o germana petit, o fins i tot fer-se notar més de
l’habitual per a atraure l’atenció... Tot i així, no sempre això té a veure amb
la gelosia, i cal ser prudents a l’hora d’interpretar els sentiments que
expressa l’infant.
L’important doncs,
és per sobre de tot poder observar i escoltar-los, facilitant espais compartits
on ells i elles puguin expressar-se, acompanyant-los emocionalment.
Finalment, cal
dir que, no tan sols és una experiència nova pels fills i filles, sinó també
pels pares, i que per tant desperta, més enllà de la il·lusió, molts dubtes o
pors: “l’estimaré tant com al primer fill? Tindré suficient amor pels dos?”
“Sabrem distribuir l’atenció i l’afecte pels dos?”
Aquestes preguntes
són habituals, i no han d’espantar. És més, les preguntes permeten obrir un
espai de pensament on un va aprenent a ser pare i mare, i es va aprenent a
col·locar amb cadascun dels fills, adonant-se de que amb cada fill la relació
és d’una manera, i que l’estima sempre hi és.
