jueves, 24 de enero de 2019

Caso Intervención de Cuerdas Vocales


cuerdas después de intervención

Todo el mundo cuando tiene un problema de voz, se plantea a qué médicos debe acudir; el principal es un buen otorrinolaringólogo que haga una valoración exhaustiva de las cuerdas vocales. Y después de su valoración, si es necesario nuestro trabajo, se necesita un o una logopeda especialista en voz para poder realizar una buena reeducación.

El caso que os voy a contar; vino derivado por un otorrino con el que suelo trabajar, el Dr. Tornero, buenísimo en su trabajo y en el trato con pacientes. El caso es que me llamó para comentarme el caso de un señor de 61 años al que había intervenido de las cuerdas vocales; había tenido que realizar una cordectomía láser in situ de la CVI y le había tenido que tocar mucho. Después del reposo vocal, empezamos nuestra trabajo con él, eso fue a finales de Junio del 2018. El pronóstico era que recuperaría voz, pero que su voz no sería la misma y tenía muchas opciones de sinequia en cuerdas.

Mi trabajo ha consistido en hacerlo consciente que tenemos que usar la voz de manera diferente para conseguir que todo salga como esperábamos y que no hubiera sinequia. He trabajado con él durante 3 meses y hemos conseguido una voz muy parecida a la que tenía antes de la operación, y de momento no hay sinequia.

Hemos realizado trabajo de musculatura periférica del cuello, así como ejercicios de pushing y hemos trabajado los anclajes para producir una voz mejor.
He de comentar que antes de las vacaciones de verano, tuvimos un pequeño susto; ya que Jordi observo un carcinoma escatoso T1b de la CVD y era posible una nueva intervención, pero con reposo y con buenas pautas, no hubo que pasar por otra intervención.

A día de hoy, después de la última revisión, sabemos que está genial, sus cuerdas están perfectas, no hay sinequia y tenemos imágenes de su fonación. Hemos distanciado sus sesiones y hemos dado pautas para su trabajo ya que tiene una exigencia vocal alta.

Y después de tres meses y medio de trabajo con sesiones semanales, después más distanciadas y con controles, hemos decidido dar pautas y dar el alta.

jueves, 3 de enero de 2019

Contes que acompanyen




Per si no n'hi hagués prou amb els esforços del dia a dia, massa sovint els vespres són autèntiques lluites quotidianes, enlloc d'estones per aturar-nos i descansar. Són moments de dutxes, cuna, sopar, preparar les coses de l'endemà, rentar dents, posar pijames, recordar allò que havia quedat pendent, fer-ho i, finalment, intentar trobar la manera de que els fills i les filles es fiquin al llit. Però la batalla no acaba aquí, ja que habitualment el més difícil és aconseguir que s'adormin. Tot un clàssic.

En les dinámiques diàries prèvies al son, no hi ha en els nostres fills i filles la voluntat de desafiar-nos o provocar-nos des d'un lloc hostil, malgrat es pugui viure així degut al comprensible esgotament que ens travessa als adults.

Quan els nens s'oposen al dormir, habitualment expressen moltes coses: que els costa separar-se dels pares per anaar al seu espai, que estan intensament cansats, que els costa posar-se límits a ells mateixos, que estan nerviosos, que destgen fer altres coses....

Fins i tot, entre germans moltes vegades es fan juguesques trapelles i còmplices que compliquen les situacions, esverant-se els uns als altres- Així, doncs, davant de les múltiples causes i possibiltats, els adults hem d'intentar copsar què és el que els passa, ja que és a partir de la comprensió que podrem donar una resposta que ens faciliti la tasca.

Una bona manera d'acompanyar-los en el procés cap al son, és explicar-los un conte abans d'anar a dormir. Les estones tranquil·les de contes i històries, es poden convertir en una manera de transitar del moviment a la calma. Aquestes, s'allunyen dels estímuls que generen les pantalles que són grans fonts d'excitacií i dificulten el dormir.

El conte esdevé un símbol de trobada, de presència, d'intercanvi i de relació.

Les històries es conevrteixen en la port d'entrada al món oníric, estimulant l aimaginació i la creativitat, i fent que la separació nocturna amb els pares sigui d'una forma més ambale i afectuosa. A més, també esdevé un contacte amb el món de la lectura.

Evidentment, la proposta dels contes és una proposta flexible que pot tenir diversos formats, oferint així en cada una d ele sopcions, un tipus d'aprenentatge diferent. Fins i tot el dia que no hi hagi conte, serà un dia en el qual aprendran que a vegades han de tolerar no tenir el que desitgen...

Això si: hi ha una nit de l'any què és excepcional, en la qual ni els contes podran esvair el neguit: la nit màgica de Reis. Aquetsa nit, o bé cauran rendits de son per escurçar la nit, oo bé es mantindran desperts impacientment, a l'espera de que la màgia els vingui a veure.