El xumet

Què pensem els logopedes sobre els xumets? Una pregunta que em fan molt sovint. I com sempre és un tema que genera molta controvèrsia, quan hem de retirar el xumet? és dolent portar-lo molt o portar-lo poc?

Doncs com a logopeda, que ha rebut moltes preguntes sobre el tema de pacients, pares, amigues..., i per això he decidit escriure aquest post.

El xumet, durant els primers mesos, representa certs avantatges ja que permet el reflex de succió i això ajuda a la musculatura orofacial. També ajuda a calmar al nadó quan plora, inclòs a agafar la son i pot reduir l’estrès i el dolor en alguns procediments desagradables com ho fa el pit. Recentment s'ha relacionat l'ús del xumet amb la disminució del risc de mort sobtada del lactant (estudis del congrés d'investigació del sindicat d'infermeria SATSE).

Però creiem que és necessari retirar-lo cap a l'any o els dos anys perquè es quan comencen a sortir les dents i quan es poden donar mals hàbits, però no és una ciència exacta, cada nen o cada nena potser diferent. Tot i que, també és perjudicial el tema de fer la pipa, llepar-se el dit  perquè també deforma la boca, les dents i el paladar.

Els mals hàbits que es poden donar per un ús prolongat del xumet són entre d’altres:

- Respirar per la boca 

- Problemes amb la mossegada; mossegades obertes o creuades

- Mala col·locació de les dents

- Interposició lingual; es col·loca la llengua entre les dents....

La poca tonicitat en els òrgans bucofonatoris, i els problemes en la mossegada, les dents o el paladar pot afectar a la parla del nen amb problemes articulatoris.

El xumet també es perniciós quan es posen substàncies dolces com la mel que fa que augmenti el risc de caries.

I per suposat s'ha de tenir en compte els tipus de xumets que hi ha, perquè ara hi ha molt tipus de tetines, de formes... i sempre s'ha de mirar que siguin homologats.

Aquests són de la marca Suavinex, he vist molts infants que els utilitzen

Hi ha moltes maneres de fer que els petits i les petites deixin el xumet i ens agradaria que ens diguéssiu quines tècniques o de quines maneres ho heu fet vosaltres per poder ajudar a altres pares i mares.

Moltes gràcies per avançat i si us sembla interessant podeu difondre aquest post i qualsevol dels anteriors o futurs posts.

Acoso escolar o bullying

¿Qué es el bullying?

El acoso escolar o “bullying” se refiere a todas las formas de intimidación (verbal, psicológica, física) que unos niños ejercen sobre otro que consideran más débil o sensible a sus burlas. Generalmente, un niño que adopta el rol de líder se busca un grupo de cómplices que le ayuden a acosar a un niño que sea receptor de sus conductas agresivas.

¿Cómo detectarlo?

Es posible que aparezca en el niño/a un cambio en el comportamiento o en el estado anímico, un retraimiento, le veamos más triste, se queje de que no quiera ir al colegio sin motivo aparente, aparezcan dolores de cabeza o de barriga durante los días en los que tiene que ir a la escuela, etc.

¿Cómo ayudar al niño acosado?

Siempre en estos casos se recomienda que se consulte a un psicólogo para ayudar al niño a entender la situación que está viviendo a fin de que se convierta en un trauma. 
Es necesario ayudarle a entender que él no tiene la culpa del acoso, que el problema lo tiene el acosador, pero que él está sufriendo por culpa de esta situación. Lo más importante es aumentar la autoestima del niño, hacerle sentir valioso, resaltar sus cualidades, a fin de que no haga suya todas las descalificaciones o motes que suelen propiciarse a los niños que son acosados. Potenciar el diálogo de los padres con los niños y tratar de que pueda relacionarse también en otros ambientes juveniles en los que él pueda establecer amistades con niños que nada tengan que ver con el conflicto escolar. Es importante que se sienta valorado por su familia pero también por sus iguales.

¿Cómo actuar ante una noticia de acoso escolar?

Si nos hacemos eco de un caso de bullying es importantísimo que pongamos en conocimiento a los padres del niño acosado para que informen al tutor/a del colegio. De este modo, los docentes de la escuela podrán evitar que esta situación se siga repitiendo en el tiempo y sobretodo prevenir la aparición de nuevos casos a través de la información y la educación. No debemos olvidar que si el acosador no tiene compañeros que aplaudan sus conductas no tendrá a quien demostrar su pseudovalía, de modo que debemos ayudar a tomar conciencia del importante papel que tiene cada uno de los compañeros para poder evitar que dichas situaciones se produzcan.  

Día Europeu de la Logopedia

El dia 6 de Març és el nostre dia, el dia en que nosaltres com a logopedes, celebrem la nostra professió; i per això hem de fer difusió de què fem i en què consisteix la nostra feina.

Amb motiu d’aquest dia em van demanar fer un post pel blog www.tumedico.es, on col·laboro, explicant quan és necessari anar a un/a logopeda i que és un/una logopeda.

Mai he explicat perquè sóc logopeda, com vaig aribar a la logopedia.

Doncs crec que avui en celebració d'aquest dia, és un gran moment. Vaig arribar a la logopedia una mica de casualitat, ja que la meva primera opció era fer medicina, per poder fer pediatria, però el destí va voler que anés a la meva segona opció.

Ja havia sentit a parlar dels logopedes, perquè la meva iaia va patir un ictus; i a la seva residència, on es recuperava hi havia una logopeda, però la veritat és que no tenia molt clar que feien. Així que amb 18 anys i després de la selectivitat vaig decidir provar la carrera que havia escollit, i no em penedeixo de res. 

Em va agradar la carrera i em vaig enamorar de la meva professió, així que porto més de 10 anys exercint com a logopeda, buff, quant de temps!! però jo quasi ni m'he adonat amb totes les coses que he fet, he après i segueixo aprenent, perquè la nostra professió és un aprenentatge constant i una renovació constant.

Cada any per aquest època apareixen imatges còmiques per explicar que és la logopèdia, per exemple aquesta samarreta a pampling.com