A l’escola els mestres insisteixen, fins i tot a vegades “obliguen”, a què els infants
llegeixin. Però, important que els nostres fills llegeixin?
Els infants tenen
la capacitat d’imaginar, de crear. L’expressió de la
creativitat s’explicita en el joc. És el que en psicologia anomenem joc simbòlic. Un pal de fusta pot ser ara un cavall, ara una espasa. Ara
una vareta màgica, ara uns espaguetis que han quedat una mica durs. Fantàstic! Però aquesta capacitat s’ha d’estimular, s’ha de cuidar i s’ha d’interioritzar.
Interioritzar
aquesta capacitat de simbolitzar és imprescindible per a una bona comprensió del llenguatge, i el que és més important, per a la comprensió de les
persones. Si ens hi fixem, quan parlem sobre les nostres emocions utilitzem
llenguatge simbòlic, metàfores perquè la gent ens
entengui: Estic tan enamorat que sento papallones a l’estómac. Curiosament quasi tothom entén aquesta
frase i sospito que ningú a tingut papallones vives a l’estómac.
Què té a veure això amb llegir?
Llegir estimula
la capacitat de llenguatge de l’infant fent que ampliï el seu vocabulari i la comprensió d’aquest. No és el mateix entendre paraula per paraula
que el conjunt, la totalitat d’una història.
A més a més, submergir-se en una història on ens
podem identificar amb alguns dels personatges, millora les capacitats de poder
pensar en l’altre (empatia) i la capacitat de pensar sobre un mateix
(introspecció). L’infant sent la tristesa que sent l’aneguet
lleig quan veu que és diferent i tothom se’n riu d’ell. Per
poder sentir o imaginar aquesta tristesa és
imprescindible la capacitat de simbolització.
Llegir és “posar negre sobre blanc” el llenguatge, i el llenguatge és la manera més habitual amb la que ens expressem. Per
tant, ser bons lectors de ben segur que ens ajudarà a
comunicar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Però com fem que
els nostres fills llegeixin?
Saben que no hi
ha solucions màgiques ni canvis radicals, el nucli familiar pot estimular el gust
per la lectura. Aquí
donem unes quantes propostes. Cal tenir en compte que
s’han d’adequar a l’edat de cada infant.
-
Els fills han de veure que
els pares llegeixen: pares i mares són els principals referents dels fills. Si
la lectura és un fet quotidià a casa, com menjar o rentar-se, es
desperta la curiositat per aquesta activitat i es normalitza. Per tant que et
vegin llegint el diari o un llibre, és un molt bon primer pas per a què els fills els hi entrin ganes de llegir.
-
Explicar contes abans d’anar a dormir: Escoltar una història ens
transporta a un món paral·lel on
passen coses extraordinàries. A través d’aquestes històries, l’infant anirà prenent el gust per aquests mons i, serà a través de la lectura, que satisfarà la seva
curiositat.
-
Llegir conjuntament: En els
infants menors de 5 anys que encara no saben llegir, és molt
evident que pares i mares han de llegir amb els seus fills i filles. Agafar
contes que es puguin tirar, embrutar, mullar… és
imprescindible perquè l’infant pugui
jugar també amb els llibres. Un detall subtil per important és passar el dit però sobre les lletres quan s’està
llegint conjuntament.
-
Deixar triar el llibre:
Fer-li diverses propostes i que sigui l’infant que triï el llibre és una bona
manera de fer-lo partícip de l’activitat. I
no s’ha de tenir por a canviar de llibre! Si un llibre no agrada, no
hem de forçar-lo a arribar fins al final.
-
Dedicar un temps i disposar d’un espai: Entre anglès, informàtica, judo,
violí i teatre s’han de poder trobar moments per dedicar a
la lectura. Pel que fa a l’espai ha d’estar ben il·luminat i sense gaire soroll. Tanmateix, no ens hem de preocupar
si està assegut en una cadira, estirat al sofà o a terra.
Mentre la criatura estigui còmode…
Finalment llegir
ajuda a millorar la capacitat de concentració. Tenint en
compte que cada cop hi ha més problemes per focalitzar l’atenció
en un sol estímul, atès que cada cop hi ha més estímuls i més efímers, la lectura ens ajudarà a estimular
la capacitat de focalització de l’atenció.
