miércoles, 21 de diciembre de 2016

Estimulant la creavitat infantil

Avui en dia, sembla que hi ha paraules que estan de moda i altres que no ho estan. Paraules obsoletes en el món de la pedagogia per l’estigma negatiu que hi ha al darrere. Paraules com disciplina, autoritat o rigor són les dolentes de les pel·lícules, mentre que paraules com estimular, negociar o creativitat són les protagonistes.

Sent fidels en aquesta moda, reflexionarem sobre per què és important estimular la creativitat en els nens i què podem fer com a pares.

Si mirem l’etimologia de la paraula creativitat, del llatí, creare, que, com ens imaginàvem, vol dir crear. El que potser no és tan evident, és que creare està emparentada amb la paraula crescere que vol dir créixer, fer-se gran. Ja podem començar a imaginar per on aniran els trets...

Tots els infants són creatius? Sí. Tots els infants tenen el potencial creatiu, sempre tenint present que els tempos de desenvolupament i maduració poden variar. Però la capacitat creativa és com la de parlar o caminar, és ontològica a l’ésser humà i, per tant, adaptativa.

De què serveix doncs, la creativitat?

El primer motor d’explosió que hi va haver va ser de la marca Mercedes (en honor a la seva esposa.) Si el senyor Benz hagués preguntat a la gent com voldria que fossin els carros tirats per cavalls, probablement haguéssin respòs que els volien o més grans o tirats per més cavalls. En cap cas que no tinguessin cavalls.

El que vull exposar amb aquesta anècdota és que la creativitat és un motor de desenvolupament essencial a la societat. Per resoldre conflictes de la nostra vida quotidiana, sovint necessitem imaginar diferents escenaris per valorar diverses opcions. La imaginació i la creativitat van íntimament relacionades.

Això de les societats està molt bé, però com l’afecta al meu fill/a això de ser creatiu?

Són molts els autors que defensen que el llenguatge es queda curt, que té limitacions. Sovint, quan parlem dels nostres sentiments ens trobem en què no hi ha paraules per acabar de descriure amb precisió aquell neguit que et treu la són o la il·lusió que et fa dibuixar un somriure d’orella a orella. La creativitat és un mitjà d’expressió d’aquets sentiments als quals no els hi podem posar paraules, però que necessitem dóna’ls-hi forma. És veritat que l’eina que tenim més a l’abast i més estimulada és el llenguatge, però pintar, escriure, tocar un instrument o jugar, poden ser altres d’expressió.

I és aquí on mares i pares poden ajudar al seu fill a estimular la creativitat. Jugant. Jugant plegats, deixant que sigui l’infant el que creï l’escenari en el qual desenvoluparà l’obra: Ja sigui a través d’un joc, un conta o un dibuix, entrar en el món de la creativitat del nostre fill ens ajudarà al fet  que se senti valorat i recolza’t.  Aquest món intern que sovint és confós i caòtic no està sol, que té companys de joc, amb qui compartir les ansietats que genera i les alegries que comporta.


Anima a l’infant a què s’expressi facilita tenir una autoimatge positiva. Si poguéssim posar paraules al que pensen seria quelcom semblant a: “Si la persona que em cuida, em dóna calor i seguretat em mira amb bons ulls i m’anima que m’expressi, deu ser que el que he d’expressar és important, i, per tant, jo sóc important.”

martes, 20 de diciembre de 2016

Bon Nadal

Com cada any des del centre volem desitjar-vos Bon Nadal i Feliç Any Nou.

Esperem que passeu un Nadal especial acompanyats dels vostres familiars i gaudin dels tots els moments.

Volem que aquest any 2017 vingui acompanyat de moltes coses bones, i sigui molt millor que l'anterior.

Per això des del centre OKIDI Logopèdia i Psicologia volem desitjar-vos:






miércoles, 14 de diciembre de 2016

Disfagia

La disfagia incluye las dificultades que se producen durante la deglución, desde que el alimento entra en la boca hasta que llega al estómago. Existen diferentes tipos de disfagia dependiendo de la zona afectada, así como del tipo de alimento que la provoca (líquidos, sólidos o mixta). Puede deberse a dificultades en la progresión del alimento o a un mal funcionamiento de la musculatura implicada. Es un aspecto muy grave pues aumenta el riesgo de aspiración, infecciones broncopulmonares, deshidratación y malnutrición.

Esta patología casi desconocida, la padecen casi el 40% de la población mayor de 65 años y más del 60% de los pacientes ingresados en hospitales. También está presente en personas con diversas patologías como: traumas craneales, parkinson, alzheimer, ictus,…

¿Cómo detectar la disfagia, evaluarla y tratarla?

Existen muchos signos de alarma para detectar la disfagia, pero los principales suelen ser: babeo; alimento expulsado de la boca; presencia de tos antes, durante o después de la deglución; dolor o molestia; infecciones respiratorias recurrentes; sensación de ardor en la garganta; restos de comida en la garganta; cambios en el tono de voz; pérdida de apetito y peso;…

Para evaluar la disfagia es importante utilizar herramientas que permitan una detección rápida económica, efectiva, sencilla de utilizar y aplicar y que sean aplicables a poblaciones amplias. Existen diferentes pruebas para su evaluación clínica como: MSA, EAT-10, MCA, test de registro de aspiración, test azul de metileno, test de deglución con agua, MECV-V,…


El tratamiento de la disfagia incluye aspectos nutricionales, rehabilitadores y/o quirúrgicos. Nosotros, como logopedas, nos encargamos del tratamiento rehabilitador, basado en terapia miofuncional, estimulación sensorial, ejercicios neuromusculares y maniobras deglutorias. Este tratamiento tiene como objetivo que el paciente pueda alimentarse de forma segura y eficaz, asegurando una buena hidratación y nutrición.




miércoles, 2 de noviembre de 2016

Com fem per a què els nostres fills llegeixin?

A lescola els mestres insisteixen, fins i tot a vegades obliguen, a què els infants llegeixin. Però,  important que els nostres fills llegeixin?

Els infants tenen la capacitat dimaginar, de crear. Lexpressió de la creativitat sexplicita en el joc. És el que en psicologia anomenem joc simbòlic. Un pal de fusta pot ser ara un cavall, ara una espasa. Ara una vareta màgica, ara uns espaguetis que han quedat una mica durs. Fantàstic! Però aquesta capacitat sha destimular, sha de cuidar i sha dinterioritzar.

Interioritzar aquesta capacitat de simbolitzar és imprescindible per a una bona comprensió del llenguatge, i el que és més important, per a la comprensió de les persones. Si ens hi fixem, quan parlem sobre les nostres emocions utilitzem llenguatge simbòlic, metàfores perquè la gent ens entengui: Estic tan enamorat que sento papallones a lestómac. Curiosament quasi tothom entén aquesta frase i sospito que ningú a tingut papallones vives a lestómac.

Què té a veure això amb llegir?

Llegir estimula la capacitat de llenguatge de linfant fent que ampliï el seu vocabulari i la comprensió daquest. No és el mateix entendre paraula per paraula que el conjunt, la totalitat duna història.

A més a més, submergir-se en una història on ens podem identificar amb alguns dels personatges, millora les capacitats de poder pensar en laltre (empatia) i la capacitat de pensar sobre un mateix (introspecció). Linfant sent la tristesa que sent laneguet lleig quan veu que és diferent i tothom sen riu dell. Per poder sentir o imaginar aquesta tristesa és imprescindible la capacitat de simbolització.

Llegir és posar negre sobre blancel llenguatge, i el llenguatge és la manera més habitual amb la que ens expressem. Per tant, ser bons lectors de ben segur que ens ajudarà a comunicar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Però com fem que els nostres fills llegeixin?

Saben que no hi ha solucions màgiques ni canvis radicals, el nucli familiar pot estimular el gust per la lectura. Aquí donem unes quantes propostes. Cal tenir en compte que shan dadequar a ledat de cada infant.

-    Els fills han de veure que els pares llegeixen: pares i mares són els principals referents dels fills. Si la lectura és un fet quotidià a casa, com menjar o rentar-se, es desperta la curiositat per aquesta activitat i es normalitza. Per tant que et vegin llegint el diari o un llibre, és un molt bon primer pas per a què els fills els hi entrin ganes de llegir.

-    Explicar contes abans danar a dormir: Escoltar una història ens transporta a un món paral·lel on  passen coses extraordinàries. A través daquestes històries, linfant anirà prenent el gust per aquests mons i, serà a través de la lectura, que satisfarà la seva curiositat.

-    Llegir conjuntament: En els infants menors de 5 anys que encara no saben llegir, és molt evident que pares i mares han de llegir amb els seus fills i filles. Agafar contes que es puguin tirar, embrutar, mullar… és imprescindible perquè linfant pugui jugar també amb els llibres. Un detall subtil per important és passar el dit però sobre les lletres quan sestà llegint conjuntament.

-    Deixar triar el llibre: Fer-li diverses propostes  i que sigui linfant que triï el llibre és una bona manera de fer-lo partícip de lactivitat. I no sha de tenir por a canviar de llibre! Si un llibre no agrada, no hem de forçar-lo a arribar fins al final.

-    Dedicar un temps i disposar dun espai: Entre anglès, informàtica, judo, violí i teatre shan de poder trobar moments per dedicar a la lectura. Pel que fa a lespai ha destar ben il·luminat i sense gaire soroll. Tanmateix, no ens hem de preocupar si està assegut en una cadira, estirat al sofà o a terra. Mentre la criatura estigui còmode


Finalment llegir ajuda a millorar la capacitat de concentració. Tenint en compte que cada cop hi ha més problemes per focalitzar latenció en un sol estímul, atès que cada cop hi ha més estímuls i més efímers, la lectura ens ajudarà a estimular la capacitat de focalització de latenció.