És tardor. Va
arribant el fred, i amb ell el canvi d’hora que enfosqueix les tardes més del
que voldríem. Poc a poquet, comencem a necessitar més capes d’abric, i més
estones de recolliment.
Els adults ho tenim
clar: quan el fred ens gela el cos, fàcilment trobem mecanismes per a
escalfar-nos. Però a vegades el fred té altres formes, es manifesta d’altres
maneres, i trobar els mecanismes per frenar-lo pot tornar-se complicat. Pot
tenir forma d’angoixa, de neguit, i fins i tot de buidor. Llavors l’escalf que
necessitem ja no és el dels jerseis o les bufandes, ni el de les sopes o el te
calent: sinó el de les paraules, la proximitat o la presència.
Si ja als adults ens
costa trobar la manera de silenciar aquest fred emocional que ens impregna a
vegades de diferents tristeses, o fins i tot comunicar-lo en paraules, el
infants encara ho tenen més complicat.
Sovint, quan costa
trobar les paraules per expressar allò que els passa, el cos es converteix en
un escenari fabulós per a comunicar tot allò que succeeix al món intern. Així
doncs, sovint apareixen mals de panxa, mals de coll, mal sons, tics, el pipi
nocturn...
Òbviament, si
l’infant presenta dolor al cos, els pares se n’han de fer càrrec i atendre-ho
com cal: anar al metge i seguir les seves indicacions, etc.
Però malgrat
l’atenció al dolor corporal, és important tenir present que les estones
d’escalf relacional per a prevenir el fred emocional que es vesteix de mals de
panxa, són importants. És important poder abrigar als nostres fills amb estones
compartides de paraules, de presència i de joc. Els adults podem cercar les
paraules que ells no saben buscar, i ajudar-los a entendre què és el que estan
sentint. Molts de vosaltres respondreu: “Si el meu fill, per molt que ho
intento no m’explica res!”. És clar que cada infant té una manera particular de
comunicar i si no és a través de la paraula, pot ser a través del joc, dels
gestos, de la conducta...
L’important és que
els adults facilitem que ens puguin transmetre allò que necessiten. Cal tenir
en compte també el moment evolutiu en el que es trobin, i no frustrar-nos si no
ens verbalitzen les coses explícitament; tan sols en l’intent de ser-hi, ja els
contenim emocionalment.
És clar que no és
fàcil trobar estones, el dia a dia és complex, però cal prioritzar-les i preservar-les. Es poden aprofitar fins i tot estones com
l’anada i tornada a l’escola, durant els àpats, o l’estoneta d’abans d’anar a
dormir, per poder fer-nos presents. Fer-nos presents lluny de les pantalles que
ens aclaparen diàriament. Lluny de mòbils, televisions, o tauletes. Ser-hi, des
del cos i la ment.
És important
procurar acompanyar als fills i filles en el seu trajecte emocional i de
desenvolupament. Donar espai i temps perquè s’expressin a la seva manera,
preguntar-los, i poder posar paraules a les seves vivències. Compartir també
estones de silenci, lúdiques i de família.
No s’han doncs
d’oblidar les estones compartides per abrigar-nos del fred; un fred que ens pot
gelar el cos en qualsevol estació de l’any.
