Nadal, regals, capricis, rabietes i posar a provar l'amor

Els carrers il·luminats per compensar que es fa fosc abans, anuncis de colònies horribles que perpetuen uns estereotips nefastos, regals super-cars i super-guays 3G amb bluetooth i gadgets que no sabem com, però ens faran la vida més fàcil.

Sí. Ha arribat el Nadal.

La societat consumista ens empeny cada vegada més a demostrar que estimem a les altres persones a través de regals materials. I... com més brillants, grans o cars són aquests regals, millor.

PROU!

El Nadal és una època preciosa on ens retrobem amb la família i podem compartir moments únics i plens de màgia. Passejar pels carrers, enviar felicitacions de nadal a les persones que estimem, la festa del col·legi que ens fa estar orgullosos de les nostres criaturetes...

El Nadal és una època de l'any més. Ni millor ni pitjor. Però... quines són les particularitats d'aquesta època tan... enlluernada?

No podem posar en el centre del Nadal els regals. El regal no és una finalitat en sí mateix, sinó un canal per expressar l'amor. I no hi ha res dolent. No hi ha res dolent mentre, juntament amb el regal, busquem altres camins per expressar el nostre amor. El risc que correm és que aquests, els regals, siguin l'únic indicador d'amor.

Què podem fer per no caure en aquest fàcil parany?

En primer lloc tenint nosaltres clar el perquè fem les coses. La intencionalitat amb la qual van els regals afecten com es reben aquests. En segon lloc donar màgia al voltant de la sorpresa. Un dinar a casa amb tota la família, compartir moments divertits i anècdotes familiars, mirar fotos del nadal del 75 i una partida a cartes amb una llarga sobretaula són algun dels ingredients per cuinar, a foc lent, un amor més complet. I, en tercer lloc, no oblidem que els regals són per jugar... Doncs a jugar!

Molt bé. Tenim el dinar a punt, tenim la família a taula però.... entre tanta varietat, com escolim regals pels nebots, cosines, fillols i altres menudets?

La sort que tenim, és que la ment dels infants està dissenyada per crear. Nosaltres, com a agents influents en la ment, hem de proporcionar l'escenari, l'espai, per a què la ment creí. Com menys coses fa el joguet, més coses haurà de fer la ment del nen. Reglar peces de construcció i deixar que sigui l'infant que construeixi (i destrueixi) el que cregui, una pissarra amb blanc per omplir-la del que sigui o un joc de taula per jugar pares-fills són algunes idees de joguets que creen les condicions perquè l'infant els ompli amb la seva ment.

Per acabar, considerem que és important transmetre agraïment i gratitud a aquelles persones que ens envolten. Així, l’infant podrà aprendre’n i desenvolupar-se com a persona agraïda.

Des de l’equip d’Okidi us volem desitjar un Bon Nadal i Felices Festes.

L'importància d'un tractament

Avui volem parlar de la importància que tenen els tractaments i la seva continuïtat. Sabem que en ocasions els tractament són llargs i costosos però els professionals sempre intentem que siguin el més efectius en el menys temps possible.

Quan un professional fa vincle amb un pacient és important, saber que aquest vincle no es pot deixar de qualsevol manera, s’ha de fer un tancament per explicar perquè ja no seguirem treballant.

En el cas dels logopedes, normalment intentem que els nostres tractaments siguin el més efectius possibles, però hi ha casos on hi ha moltes coses que treballar, sempre fem coordinacions amb la resta de professionals per fer intercanvi d’opinions, i tot i que en ocasions els avenços sembla que siguin petits o que no hi hagin; nosaltres portem un registre on veiem que hi ha avenços. Entenem que de vegades pels pares o pels mestres és difícil veure-ho però sempre estem disposats a fer reunions, a parlar i a mostrar la nostra feina.

Sempre que treballem amb algun pacient busquem els exercicis més efectius i treballem allò que és més necessari al inici. Després continuem amb la resta i acabem el tractament tancant el vincle.

En ocasions, per les raons que sigui, les famílies marxen abans, però tot i així creiem necessari fer el tancament i fer un informe perquè allà on vagi el pugui portar. En ocasions la feina forta i dura s’ha fet i queda veure els canvis que es van produint. També ens agrada tenir feedback d’allò que les famílies creuen convenient i no, per poder treballar tots en conjunt i a la vegada.

Per tot això creiem convenient que tothom sàpiga de la importància de la feina ben feta i ben tancada.

Què és salut?

Que entenem per salut?

Salut és un terme que no ha tingut una definició estàtica que hagi perdurat en el temps. Els experts estan constantment filant més prim per poder definir amb més precisió amb de forma més consensuada el terme salut.

Mirarem de forma breu l'evolució de la paraula salut i com nosaltres podem ser agents de salut, segons en quina definició ens centrem.

Salut és l'absència de malaltia. Aquesta és la definició tradicional proposada per l'OMS que rapidament va quedar curta. En primer lloc perquè no es pot definir en funció del que no-és, i, en segon lloc, perquè, encara que salut i malaltia estiguin estretament lligats, no són el mateix. Tu pots no estar malalt i no gaudir d'una bona salut.

Sigerist, l'any 1941 va proposar una visió de salut en allò que és, i no per l'absència de: Salut és quelcom positiu. Una actitud joiosa i una acceptació de les responsabilitats que la vida imposa a l'individu. Aquesta definició canvia totalment el paradigma de què entenem per salut. Per una banda, no només recau en l'individu, sinó que també posa de manifest que hi ha un context d'interacció. Per altra banda, ho defineix com una actitud, una manera de fer i no ho redueix en termes dicotòmics. Per últim, i és com Sigerist comença, és quelcom positiu.

Que diferent és, quan ens relacionem amb els nostres fills partir d'una definició o d'una altra! Posaré un exemple:

- Papa, no estic bé... no vull anar al cole - Termòmetre, no febre, cap al cole! (primera definició)

-         Papa, no estic bé... no vull anar al cole - Que et passa?, potser hi ha algú que et preocupa i que et fa estar malament. Si en parlem potser et puc ajudar (segona definició)

L'OMS, en el seu congrés de formació el 1946 va definir salut com a: Salut és un estat de complet benestar físic, mental i social.

Quan pensem amb l'infant que tenim davant i que l'hem de cuidar, hem d'intentar integrar-lo en la seva totalitat. A més a més de portar-lo al metge, parlar amb el professorat per saber com està en el grup classe, i tenir present que és el que l'angoixa i el preocupa. Els límits d'on comença la salut física i social són molt difosos. Utilitzem la sexualitat per relacionar-nos, i més els adolescents, i com vivim aquesta sexualitat ens afecta a com pensem i sentim.

Cal destacar que a l'OMS defineix el concepte de salut com una fita, un camí per on caminar. En cap cas com un estadi on arribar. Ningú té un estat de complet benestar.

L'última definició que prendrem en consideració és l'acord que és va arribar l'any 2000, a Bangladesh durant la conferència mundial sobre la Salut: La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l'explotació, la violència i la injustícia són a l'arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s'han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s'han de canviar de forma dràstica.

És una definició molt polititzada i que s'allunya molt del nostre dia a dia, però la prenc en consideració per una cosa. Per l'ideal de justícia. En les famílies on hi ha més d'un fill/a, hem d'intentar ser el màxim de justos amb cada un dels fills, perquè les desigualtats entre germans són fonts de malestar i conflicte. Fonts de no-salut.

Per concloure, Salut no és un terme de blanc i negre, de sí o no, sinó una línia molt llarga. En un extrem tenim el malestar total i a l'altre extrem el benestar absolut. Al llarg de la nostra vida, caminarem amunt i avall sense adonar-nos. Creiem important tenir present que està bé, vol dir cuidar el nostre cos (dormir, menjar...) la nostra salut mental (què ens preocupa, que em crea incomoditat...) i cuidar la nostra xarxa social (amics, família, parella...)