Moltes vegades apareixen conflictes quan és l’hora de dinar o de
sopar. El fill ens diu que no té gana, juga mab el menjar, s’aixeca 20 vegades
de la cadira, molesta al gernà, etc., en definitiva, fa tota una sèries de
conductes que dificulten el momento de dinar tots plegats.
Quan es donen situacions d’aquest tipus, primer haurem d’esbrinar
si es tracta d’una qüestió de falta de gana o desgana envers l’aliment en
concret que els pares han cuinat o, si pel contrari, es tracta d’una conducta
que poc té a veure amb el menjar que hi ha a la taula sinó que es
tracta d’una crida d’atenció als pares.
Com dic sempre en els posts que escric, és molt important entendre
què està passant per a que podem donar una resposta el més adequada posible a
la situación que s'està produint.
En regles generals, és important que els nens adquireixin ja des
de ben petits uns hàbits relacionats amb el tema del menjar: dinar/sopar sobre
la mateixa hora; no donar-los res de picar abans; si els pares poden sopar amb
els nens millor, doncs als fills els hi agrada dinar amb els pares perquè els fan
sentir grans com ells; evitar que s’aixequin innecessàriament de la cadira,
etc. També és interessant anar introduint de manera gradual diferents aliments,
i que veginq ue nosaltres també ho mengem de bon gust. D’aquesta manera, es van
acostumant als canvis i a la introducció de nous aliments amb naturalitat.
Si el nostre fill diu que no vol menjar res més i nosaltres
decidim retirar-li el plat, és important que llavors despré son caiguem en
donar-li unes galetes o un altre aliment que ens demani més tard. Si ho fem, no
estarem valorant nosaltres mateixos el menjar que hem cuinat per a ells, i será
ell qui decideixi quan menjar i el què. Li podem explicar que ara a no és momento
de dinar, i que per això és important que es pugui menjar tot el que li posem
al plat.
Per aquells nens que els costa estar asseguts i que aprofiten
qualsevol moment per a cridar l’atenció dels pares, és interessant que el
moment de dinar o de sopar sigui un moment divertit per a ells. Evitar que la
conversa giri entorn al “menja’t això” i “deixar de fer lo altre”, i sigui
realment un moment en què mentre estan menjant, ens expliquin què han fet al
cole, per exemple. D’aquesta manera els estarem mirant no perquè ens preocupa
que no mengin, sinó perquè ens interessem per ells. La idea és que si els
oferim la nostra atenció mentre som la taula, llavors no els caldrà fer el
tonto amb el menjar per captar-la. Per això, és important poder destinar una
estona adequada a l’hora de dinar/sopar, per a que podem gaudir del menjar i
del moment en familia sense presses ni angoixes afegides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario