Jugar comporta molts beneficis. Es tracta d'una activitat
principalment lúdica a través de la qual els nens i nenes aprenen a
experimentar amb els objectes del seu entorn, exploren les seves formes i
funcionalitats. Aprenen a comunicar-se amb els altres, també a cedir, a adaptar
les seves necessitats als desitjos dels altres, a compartir. Com que es tracta
d'una via d'expressió emocional, és un recurs terapèutic molt utilitzat en
psicoteràpia.
El tipus de joc que es realitza va evolucionant al llarg
del desenvolupament del nen. Quan observem que el tipus de joc que realitza el
nen no correspon amb el que tocaria per edat, pot tractar-se d’un indicatiu de
malestars emocionals o dificultats maduratives que s’haurien d’explorar més
detalladament. A continuació us presento aquesta evolució del joc:
En un nen/a de 2-3 anys,
•
Es tracta d'un joc de tipus egocèntric,
centrat en ell mateix.
•
Pot demanar ajuda o fer
preguntes envers els objectes, però no contempla a l'altre com a participant
actiu en el joc.
•
La seva activitat lúdica és espontània,
canvia amb facilitat d’un joc a un altre.
•
L’atenció està centrada
fonamentalment en la investigació de l’objecte, en les seves
funcions i en el plaer que li proporciona l'exercici i la manipulació
dels mateixos.
•
El seu joc no s’ajusta massa a
la realitat (pot fer circular un cotxe per l’aire, per exemple)
Dels 4 als 5 anys,
•
Hi ha una major aproximació
a lo real, cada vegada la imitació és més exacta.
•
Pot reconèixer a
l'altre com a coparticipant del seu joc.
•
Té interès pels jocs de
construcció i apilar peces amb equilibri.
•
Segueix sense haver un
objectiu previ o planificació en el joc, hi ha poca continuïtat, i pot
interrompre l'activitat i passar a una altra fàcilment.
Cap als 5 o 6 anys,
•
Comença a incloure la
intencionalitat: el propòsit explícit de realitzar una determinada tasca
amb un marge més ampli de constància respecte dels seus objectius.
De 7 a 11 anys,
•
Pot assumir perfectament uns rols
explicitats prèviament i dramatitzar escenes quotidianes: fer
de venedor, mestre, alumne.
Apareix l’interès pels jocs que tenen unes regles
establertes: sentit del joc mutu i consciència de l’alteració de les
regles (trampes)
No hay comentarios:
Publicar un comentario